De la gran quantitat de llibres relacionats amb l’arquitectura que es publiquen actualment n’hi ha dos que criden l’atenció, per no dir que són fonamentals: El primer és la reedició del “Barcelona Pam a Pam” d’Alexandre Cirici, el precursor llibre que amb l’excusa del “flaneur” va fer un anàlisi urbanística de Barcelona i que ara s’actualitza, distingint els edificis que han canviat des de 1972 i renovant les fotografies originals d’Oriol Maspons. Aquesta tasca es completa amb un segon volum annexe, “Per no perdre peu” que ha escrit l’arquitecta i ex-regidora de Ciutat Vella, Itziar González. Qui millor que ella ens pot fer pensar, amb visió crítica, sobre la nostra ciutat?
L’altre llibre titulat “Ruinas modernas. Una topografía del lucro” de l’arquitecta resident a Barcelona, Júlia Schulz-Dornburg, és un meticulós inventari fotogràfic de la construcció especulativa abandonada, a tot Espanya. És un estudi, acompanyat de plànols i ortofotos, que es constitueix en un implacable dictamen forense, amb aclaparants proves de la destrossa sistemàtica del paisatge natural i urbà peninsular. Un primer pas per una actuació estatal conscient?
