viernes, 28 de septiembre de 2012
plátanos
viernes, 14 de septiembre de 2012
Venecia
Parece una oportunidad perdida, la Bienal de Venecia 2012.
En un momento de crisis, en el cual prescindimos de reflexiones serias sobre la arquitectura y sobre el oficio del arquitecto, hubiera sido una muy buena ocasión para hacer esto. Pero parece que la gran mayoría de las obras expuestas pecan de ser poco mas que anuncios para sus autores. Esto lo acusan tanto Xavier Monteys como Michael Kimmelmann, pensadores a quienes ya nos hemos referido mas veces en este blog.
Valdría la pena tal vez borrar todos los nombres de autores las obras expuestas y así poder intentar de apreciar las virtudes de la arquitectura en sí?
jueves, 13 de septiembre de 2012
Jean Prouvé
Hasta finales del mes de octubre la ciudad de Nancy organiza una serie de eventos alrededor del Jean Prouvé y su obra.
Este arquitecto Francés,
cuya afinidad con la materialización y la economía de la construcción le
indujeron hacía la aplicación de tecnologías industrializadas, ha mantenido
durante su vida profesional (que no era fácil) una rotunda coherencia en su
manera de hacer arquitectura. Las obras reflejan su espíritu progresista y solidario, mientras que la imagen futurista que airean no nace desde una tendencia formalista
pero desde su optimismo i su dominio de la técnica.
martes, 14 de agosto de 2012
Robert Hughes 1938 - 2012
Fa molts
anys,deuria ser a finals dels vuitanta,em va citar l'escultor Xavier
Corbero,a una visita al Palau
de la Musica
per acompanyar al critic Robert Hugues. Hi havia altres personalitats de la
cultura local i flotava en l'atmosfera l'entusiasme pels Jocs Olimpics liderats
per Pasqual Maragall.
Corbero em va
presentar, basicament, com a besnet de Luis Domenech i Montaner, i Hughes, molt
simpatic, va voler saber com veien els arquitectes actuals la relacio entre
l'ornamentacio i l'arquitectura, aparentment tant racional, del meu besavi. Li
vaig respondre que,segons el meu criteri, l'ornamentacio per DiM ja era
propiament arquitectura. Ell tambe tenia la mateixa opinio i va posar com
exemples el lluernari central i la boca de l'escenari.
L'intensa
relacio de Hughes amb Barcelona la va reflexar l'any 1992 en el llibre homonim
en el que fa un recorregut docmentat i iconoclasta per l'historia de
Catalunya, destacant la tradicio i passio de Barcelona pel disseny en general.
La seva forta
personalitat es demostrava en la vitalitat de caracter i en les opinions
politicament incorrectes: Segons Xavier Corbero una mostra d'aquesta
personalitat va ser quan es va brindar a eliminar els coloms que poblaven
l'enrrunada Sala Oval del Palau Nacional abans de la restauracio: es va tancar
sol amb el seu rifle (¡) i sembla que va fer una bona feina. Ha mort un
gran amic de Barcelona.
lunes, 16 de julio de 2012
Medalla d'Or del COAC a Manuel de Sola-Morales
El passat divendres 13 de juliol, es va lliurar la Medalla d'Or del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a títol postum, a Manuel de Solá-Morales i Rubió en reconeixement al seu indiscutible mestratge.
A continuació deixem uns paràgrafs del emotiu discurs realitzat per l'arquitecte Lluís Domènech:
(...)Estic content de parlar d’en Manuel perquè sé que a la Rosa i a la María també els hi agrada que en parli, encara que el que ens agradaria a tots seria sentir-lo a ell.
(...)Manuel veia el món amb una mirada grata, inquieta, crítica i comprensiva, tant els paisatges naturals (passejos per Mallorca) com les ciutats; no calia que fossin les grans capitals (eren Porto, Ferrara, Trieste, Aix, etc.) i tot això vist amb un sistema narratiu el motor del qual era la cultura.
Fragment del discurs del lliurament de la Medalla d'Or
Per llegir el discur complert anar al següent link: http://issuu.com/b01arqui/docs/medalla_de_oro_del_coac_a_manuel_de_sol_-morales
A continuació deixem uns paràgrafs del emotiu discurs realitzat per l'arquitecte Lluís Domènech:
(...)Estic content de parlar d’en Manuel perquè sé que a la Rosa i a la María també els hi agrada que en parli, encara que el que ens agradaria a tots seria sentir-lo a ell.
Crec que sóc un privilegiat en poder respondre, en nom de la Rosa, a
aquesta concessió de la Medalla d’Or, tenint en compte que en el vast entorn en
que es movia Manuel (Professional, internacional, acadèmic, institucional) hi
ha una quantitat selecta de persones que podrien estar fent el que faré ara.
(...)Manuel veia el món amb una mirada grata, inquieta, crítica i comprensiva, tant els paisatges naturals (passejos per Mallorca) com les ciutats; no calia que fossin les grans capitals (eren Porto, Ferrara, Trieste, Aix, etc.) i tot això vist amb un sistema narratiu el motor del qual era la cultura.
Fragment del discurs del lliurament de la Medalla d'Or
Per llegir el discur complert anar al següent link: http://issuu.com/b01arqui/docs/medalla_de_oro_del_coac_a_manuel_de_sol_-morales
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



