Seguint el costum iniciada fa temps a B01, d’examinar in situ obres, edificis, indústries, etc., que ens il·lustren i ens interessen; varem visitar el museu de les mines de Gavà.
El nostre interès es centrava aquest cop, en com el disseny i l’arquitectura poden ajudar a explicar un tema tan òbviament difícil com es el cas d’unes mines prehistòriques de 5000 anys a.c. que els arqueòlegs descobreixen sota terra, i els antropòlegs estudien i interpreten la seva importància i valor social en els assentaments humans al llarg de 1000 anys.
Sota una gran coberta metàl·lica i mitjanant una seqüència d’automatismes propis d’un prestidigitador i uns enginyosos efectes visuals el visitant queda submergit en el món de la prehistòria.
A continuació es fa present la gola de la mina al voltant i per sobre de la que s’expliquen amb virtuosisme didàctic cada un dels aspectes més importants de les descobertes. Cada motiu en un àmbit, petit cub independent, on el visitant submergit en un ambient de penombra i so adequat entra màgicament en cada un dels diferents significants d’aquella cultura paleolítica.
Finalment la visita a la mina et deixa ben clar que sense l’eficaç recorregut anterior, la mina no té altre interès que la claustrofòbia i penalitats que varen patir els minaires que amb tanta fatiga obtenien un mineral que convertien en petits objectes decoratius i simbòlics que bescanviaven per aliments i altres mercaderies.
No entenem massa bé la contundència de l’estructura de la coberta però la síntesi de disseny, arquitectura, escenografia i l’acurat tractament ambiental de cada tram del museu ens fa interessar per uns temes que altrament no passarien de ser més que una passejada cultural de diumenge i et fa interessar encara mes per penetrar en la màgia de l’arquitectura i dels autors que ho han aconseguit.
