Las orejas de la Ciutat Vella

AxA organiza el jueves 23 de mayo la tercera dentro de la serie de conferencias que se han basado sobre el magnífico libro de Manuel de Solà: diez lecciones sobre Barcelona. Esta vez Maria Rubert de Ventós, Francesc Magrinyà, Salvador Rueda y Josep Parcerisa hablarán, moderado por Lluís Domènech, sobre las dos 'orejas' de la ciutat vella de Barcelona, Montjuïc y la Ciutadella. Al Ateneu Barcelonès, 23/05 a las 19.00h.

Medalla d'Or del COAC a Manuel de Sola-Morales

El passat divendres 13 de juliol, es va lliurar la Medalla d'Or del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a títol postum, a Manuel de Solá-Morales i Rubió en reconeixement al seu indiscutible mestratge.

A continuació  deixem uns paràgrafs del emotiu discurs realitzat per l'arquitecte Lluís Domènech:

(...)Estic content de parlar d’en Manuel perquè sé que a la Rosa i a la María també els hi agrada que en parli, encara que el que ens agradaria a tots seria sentir-lo a ell.

Crec que sóc un privilegiat en poder respondre, en nom de la Rosa, a aquesta concessió de la Medalla d’Or, tenint en compte que en el vast entorn en que es movia Manuel (Professional, internacional, acadèmic, institucional) hi ha una quantitat selecta de persones que podrien estar fent el que faré ara.

(...)Manuel veia el món amb una mirada grata, inquieta, crítica i comprensiva, tant els paisatges naturals (passejos per Mallorca) com les ciutats; no calia que fossin les grans capitals (eren Porto, Ferrara, Trieste, Aix, etc.) i tot això vist amb un sistema narratiu el motor del qual era la cultura.


Fragment del discurs del lliurament de la Medalla d'Or


Per llegir el discur complert anar al següent link: http://issuu.com/b01arqui/docs/medalla_de_oro_del_coac_a_manuel_de_sol_-morales

Homenage a Manuel de Solà Morales

Manuel de Solà-Morales 1939-2012

un in memoriam por parte de Lluís Domènech

y

una entrevista en El País del año 2008

CIUTAT I PENSAMENT - CIUDAD Y PENSAMIENTO

En l’article “Ciutat i pensament”,  en defensa de l’obra de Josep Ramoneda al CCCB, Manuel de Solà hi posa molt de les dues coses:

Ciutat: Aclareix que no sols en les institucions de la ciutat, en les àgores, es produeix  la cultura sinó que les formes de vida urbana són en si mateixes cultura, heterogènia, abundant i simultània, en una dinàmica que a vegades és una festa, a vegades un conflicte. En el Pati de les Dones es vivia aquesta vida urbana, connectant amb la vitalitat de l’Eixample amb la de Nou Barris. Fa molts anys que Barcelona lluita per treure el millor d’aquesta trobada de natius i estrangers en un marc urbà on el nomadisme intel·lectual crea noves relacions socials.
Pensament: Tanmateix Solà avisa que “convé  vigilar de no trencar cap dels plats de la vaixella bona”, perquè la construcció del pensament col·lectiu és un procés llarg i acumulatiu i el CCCB ha anat construint, en més de vint anys, aquest pensament que ara corre el perill no sols d’aturar-se sinó de ser substituït per el verbalisme tecnocràtic (fum, més fum) o pel fals pragmatisme de l’urbanisme burocràtic.


comentari de Lluís Domènch

--------

En el artículo “Ciutat i pensament”, en defensa de la obra de Josep Ramoneda al CCCB, Manuel de Solà pone mucho de las dos cosas:
Ciudad: Aclara que no solamente en las instituciones de la ciudad, en las ágoras, se produce  cultura sino que las formas de vida urbana son en sí mismas la cultura, heterogénea, abundante i simultánea, en una dinámica que a veces es una fiesta, y a veces un conflicto. En el “Pati de les Dones” se vivía esta vida urabana, conectando la vitalidad de la “Eixample” con la de “Nou Barris”. Hace muchos años que Barcelona lucha por sacar lo mejor de este encuentro entre nativos y extranjeros en un marco urbano donde el nomadismo intelectual cree nuevas relaciones sociales.
Piensamiento: Aún así, Solà avisa que “conviene vigilar de no romper ningún plano de la vajilla buena” por que la construcción del pensamiento colectivo es un proceso largo y acumulativo y el CCCB ha ido construyendo en más de veinte años, este pensamiento que ahora corre el peligro no sólo de pararse sino de ser sustituido por el verbalismo  tecnocrático (humo, más humo) o por el falso pragmatismo del urbanismo burocrático.


comentario de Lluís Domènech

Espacios

La Vanguardia publica hoy en su suplemento cultural una reflexión escrito por Lluís Domènech sobre la propuesta, que Manuel de Solà hizo para el concurso de Prat Nord. Este proyecto iba mas allá que un ejercicio en urbanismo; creó una teoría urbana.