Fa molts
anys,deuria ser a finals dels vuitanta,em va citar l'escultor Xavier
Corbero,a una visita al Palau
de la Musica
per acompanyar al critic Robert Hugues. Hi havia altres personalitats de la
cultura local i flotava en l'atmosfera l'entusiasme pels Jocs Olimpics liderats
per Pasqual Maragall.
Corbero em va
presentar, basicament, com a besnet de Luis Domenech i Montaner, i Hughes, molt
simpatic, va voler saber com veien els arquitectes actuals la relacio entre
l'ornamentacio i l'arquitectura, aparentment tant racional, del meu besavi. Li
vaig respondre que,segons el meu criteri, l'ornamentacio per DiM ja era
propiament arquitectura. Ell tambe tenia la mateixa opinio i va posar com
exemples el lluernari central i la boca de l'escenari.
L'intensa
relacio de Hughes amb Barcelona la va reflexar l'any 1992 en el llibre homonim
en el que fa un recorregut docmentat i iconoclasta per l'historia de
Catalunya, destacant la tradicio i passio de Barcelona pel disseny en general.
La seva forta
personalitat es demostrava en la vitalitat de caracter i en les opinions
politicament incorrectes: Segons Xavier Corbero una mostra d'aquesta
personalitat va ser quan es va brindar a eliminar els coloms que poblaven
l'enrrunada Sala Oval del Palau Nacional abans de la restauracio: es va tancar
sol amb el seu rifle (¡) i sembla que va fer una bona feina. Ha mort un
gran amic de Barcelona.
