La forma anàrquica (per la heteroseitat) i abusiva (per lesionar a la professió) amb què les Institucions promouen els Concursos de projectes d'arquitectura n'ha fet pensar en altres èpoques: concretament el tombant del segle XX al XXI.
En aquella època els concursos tendien a minimitzar, (quan no anular) la proposta econòmica, el treball era jutjat per un jurat sobre pocs DinA3, de manera que els no guanyadors no s’arruïnaven (es pagava als finalistes), els terminis eren justos i s’aplicaven els honoraris d’acord amb els criteris del COAC.
Vull mencionar, a títol d’exemple, els concursos promoguts pel Comissionat d’Universitats d’aquella època (l’actual Conseller d’Economia Sr. Mas-Colell), mitjançant els quals es van construir els bons edificis per les Universitats de tot Catalunya, tant de nova planta com de rehabilitació, reconeguts internacionalment.
Seria curiós fer un estudi del “per què” s’ha produït una progressiva degradació en la pràctica del fet concursal (les cèlebres baixes econòmiques del 35% o més) i potser això ens descobriria la silenciosa pugna de diversos poders fàctics per fer-se els “amos del galliner”. Mentrestant els arquitectes, cada vegada més al marge.
Crec que es interessant analitzar el procés erràtic que ha seguit la normativa espanyola sobre Contractes de l’Administració des de l’any 1995, a través de diferents esmenes, fins arribar al vigent TRLCSP 2011. Es veurà com hem passat de ser uns pobres professionals, englobats en un Annex II (al final de la Llei), per arribar a la introducció d’una nova “Sección Sexta, Libro III, Título I del Capítulo I” (Ho veieu clar, no?) en la que s’instauren les “Normas especiales aplicables a los concursos de proyectos”. Per fi, algú ha reconegut que la Llei té que regular els concursos “encaminados a la obtención de planos o proyectos, principalmente en los campos de la arquitectura, el urbanismo, la ingenieria, ..., etc., etc.”
Aquesta claredat de la llei vigent, ha vingut enterbolida per altres articles de la mateixa, que són, o bé restes de l’antiga legislació, o només aplicables en altres activitats que no són l’arquitectura.
Total, un autèntic lio, en el que surten “procedimientos” tant diversos com el “p. abierto, restringido, negociado, diálogo competitivo, etc.” I dels que, torno a dir, bé o mal -intencionadament se’n fan vertaderes “filigranes”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario